Montanhes Araneses
Aqueres montanhes
que tant nautes son,
m’empèishen de véder
mèns amors a o son.
Nautes se son nautes
ja s’abaisharàn
es mies amoretes
que s’aproparàn.
Montanhes araneses
a on es pastors
es hònts regalades
tròben, e jordons.
Se cantes perqué cantes
cantes pas per jo
cantes per ma hilha
que non ei près de jo
Montanhes coronades
tot er an de nhèu,
tan nautes e bères
que vos pune eth cèu.
Montanhes araneses
pientades de rius,
de totes grandeses
vos adorne Diu.
Nòsti amors veiguéretz
com rosèr florir,
volem com es pares,
guardant-vos morir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario